La pol·linització
El transport de pol·len es pot dur a terme pel vent o per animals.
• El transport dut a terme pel vent exigeix que la planta produeixi nombrosos grans de pol·len, amb la finalitat d’assegurar que algú gra arribi a una altra flor. És típic de les flors poc vistoses, com les dels pins o dels avets.
• En el transport dut a terme per animals, com ara insectes, ocells i ratpenats, l’arribada del gra de pol·len a una altra flor és molt més segura. Per això, les plantes necessiten produir menys quantitat de pol·len. És típic de flors amb pètals vistosos i olors agradables, com ara les roses i les orquídies.
La pol·linització és el transport del gra de pol·len des de l’antera d’una flor fins a l’estigma d’una altra.
La fecundació i la formació de la llavor i del fruit
Quan el gra de pol·len arriba a l’estigma, desenvolupa un tub pol·línic que arriba fins a una oosfera de l’ovari. A l’interior de l’ovari es produeix la fecundació, que és la unió del gàmeta masculí i del gàmeta femení. L’oosfera fecundada es converteix en la llavor, que conté l’embrió de la futura planta i les seves reserves alimentàries. A continuació, el calze i la corol·la s’assequen i cauen. L’ovari comença a créixer per formar el fruit, que té com a funció protegir la llavor i facilitar que es dispersi.
La dispersió i la germinació de la llavor
Quan els fruits o les llavors estan madurs, se separen de la planta i es dispersen. La dispersió evita que les plantes creixin juntes i competeixin per l’espai, els nutrients i la llum. La dispersió és duta a terme pel vent, per animals o per l’aigua. En unes condicions d’humitat i de temperatura favorables, les llavors germinen. Durant la germinació, la llavor s’infla i es trenca, i l’embrió creix fins que es desenvolupa una nova planta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada