dimecres, 3 de maig del 2017

El regne dels fongs


Els fongs viuen, generalment, en el medi terrestre, en llocs humits i protegits de la llum solar. Les principals característiques comunes a tots els fongs són les següents: 


Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Els pluricel·lulars no formen teixits diferenciats. 

• Tenen cèl·lules eucariotes. Presenten un nucli autèntic i una paret cel·lular rígida, molt semblant a la de les plantes, però sense cel·lulosa. 
• Tenen nutrició heteròtrofa. Segons la manera d’obtenir la matèria orgànica, poden ser de dos tipus: sapròfits, si s’alimenten de matèria orgànica en descomposició; o paràsits, si s’alimenten a costa d’un altre ésser viu, al qual li poden causar malalties diverses. 
• Tenen el cos format per hifes, uns filaments microscòpics molt ramificats. El conjunt d’hifes s’anomena miceli, i es troba enterrat en el substrat. 
• Es reprodueixen per mitjà d’espores. Quan les espores es desprenen de l’organisme, originen noves hifes, que formen nous individus.


Classificació dels fongs 


Hi ha una gran varietat de fongs, que es poden classificar en tres grups: 

• Els llevats. Són unicel·lulars. Alguns són paràsits i poden produir malalties; altres tenen una gran importància per a les persones, ja que es fan servir en l’elaboració d’aliments com el pa, la cervesa o el vi. 
• Les floridures. Són pluricel·lulars. Algunes són paràsites i altres viuen sobre éssers vius, dels quals s’alimenten i fan que es descomponguin. En podem trobar sobre els aliments, com ara la floridura del pa. 
• Els fongs que formen bolets. Són pluricel·lulars. Viuen en llocs humits, protegits de la llum solar i amb abundant matèria orgànica en descomposició. Alguns són comestibles, com el xampinyó, i n’hi ha de verinosos, com la farinera borda. Els bolets són les estructures on es produeixen les espores; generalment són aeris, com en el cas dels rovellons, però també poden ser subterranis, com les tòfones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada